QÜESTIÓ DE NOMS

La polèmica en relació al lliure albir (llibertat interna) va ser un dels eixos de les discussions teòriques originades per la reforma protestant. La discussió es va quedar purament en l’àmbit  metafísic en l’època de Luter, però la revolució científica va introduir una nova dimensió. Per a mentalitats a la vegada científiques i metafísiques, com la de Descartes, calia fer veritables i contradictoris equilibris dualistes per fer compatible una concepció de la naturalesa determinada per lleis amb l’existència de la llibertat interna. 

Durant el s. XX, el desenvolupament de les ciències humanes, especialment de la psicologia conductista  i el descobriment de l’inconscient, i de la neurologia va reduir l’indeterminisme a l’àrea del pensament neoescolàstic catòlic i de la metafísica existencialista. Per altra banda, va reforçar els arguments deterministes, però sobretot, els  d’aquells que, en a línia de Mill, no troben cap conflicte entre determinisme i llibertat. És el cas de la tradició neoempirista i neopositivista (Carnap, Ayer), per als quals el criteri de significat d’una proposició o un concepte és la seva relació amb els fets. Aleshores, l’únic concepte de llibertat amb significat és el de llibertat externa o absència de coacció, i qualsevol controvèrsia sobre el lliure albir només porta a discussions sense cap mena de sentit.