LOCKE I LES QUALITATS DELS COSSOS

En la concepció de les diverses classes de qualitats dels cossos, Locke mostra una clara influència de la concepció newtoniana de la llum: la teoria corpuscular de la llum. Ell mateix reconeixerà, en el capítol VIII del llibre II de l’Assaig sobre l’enteniment humà (22), que està fent una incursió en el terreny de la Física, que en aquells temps s’anomenava Filosofia natural.

Locke, per justificar la distinció entre qualitats primàries i secundàries i el caràcter subjectiu de les secundàries, explica en termes propis de la teoria de Newton el mecanisme per el qual es produeixen les idees de tota mena de qualitats. Ens parla d’unes partícules o cossos molt petits, que no podem captar amb els sentits, que van des del objecte als ulls i aquests comuniquen al cervell un impuls que provoca les idees que tenim sobre aquelles qualitats dels objectes.

Però a part de les ressonàncies newtonianes, en la justificació del caràcter objectiu de les qualitats primàries hi trobem, una vegada més, la clara influència de Descartes en els planejaments de Locke. Les qualitats primàries són objectives perquè són inseparables d’un cos i aquest les conserva més enllà dels canvis que es puguin produir en les seves qualitats secundàries. Tot plegat, recorda molt als arguments de Descartes quan parla del tema a propòsit del tros de cera.

RESSONÀNCIES PLATÒNIQUES EN LA PERSPECTIVA CIENTÍFICA

La teoria de les Idees de Plató, el seu dualisme ontològic (referit a la realitat) i gnoseològic (referit al coneixement) parteix de l’oposició entre el que és relatiu (que és i no és) i el que és absolut (que és), entre una realitat aparent i una de vertadera, entre un coneixement inferior (opinió) i un de superior (ciència). Sovint pensem que aquesta concepció queda molt lluny d’una visió moderna i científica de la realitat i el coneixement. Una visió que, en bona part, encara és la que ens ofereix la física newtoniana, per no parlar de plantejaments molt més contemporanis, com la teoria de cordes. Doncs bé, el pare de la revolució científica sembla que no està tant allunyat d’aquestes distincions platòniques.

Tiempo, espacio, lugar y movimiento son palabras conocidísimas por todos. Es de observar, con todo, que el vulgo solo concibe esas cantidades partiendo de la relación que guardan con las cosas sensibles. Y de ello surgen ciertos prejuicios, para cuya remoción será conveniente distinguir allí entre lo absoluto y lo relativo, lo verdadero y lo aparente, lo matemático y lo vulgar.

I.  Newton, Principios matemáticos de la Filosofía natural. Definiciones, Escolio.