TOT DESCARTES: 1 IMATGE

El caràcter metòdic i organitzat del seu sistema filosòfic i l’àmplia correspondència entre els textos seleccionats i el que s’acostuma a explicar en els manuals, són dos factors que fan que Descartes pugui semblar fàcil d’estudiar. El que pot resultar més complicat és algun text, per exemple, el de la prova de l’existència de les coses materials (MM, VI).

En algunes ocasions, hem comparat el sistema cartesià amb una escala: per pujar al següent esgraó cal haver pujat l’anterior. Aquesta escala, a part de recordar-vos el trajecte que inclouen els textos seleccionats, posa l’atenció en dos aspectes importants que sovint no queden prou clars en les explicacions dels llibres de text. 

SOS: LOCKE

Ara per ara, a la vista de les proves PAU que han sortit de l’Assaig de Locke, encara no han aparegut textos de les parts més difícils dels fragments seleccionats. Bàsicament ha sortit la crítica a les idees innates, que constitueix la part més assequible (Llibre I, capítol II, seccions 1-5). Les altres parts encara no han fet acte de presència, però, si formen part de la selecció, serà perquè, tard o d’hora, poden aparèixer. Cal preparar-les bé.

El problemes que acostumen a presentar-se en la resta de textos possibles (Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12) provenen de la seva dispersió que no afavoreix gens la seva comprensió. Per això, cal tenir clar de que tracta cada part.

Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26: Locke parla de les idees simples derivades de la sensació i de la seva relació de semblança amb les qualitats o poders de l’objecte per produir idees en la ment (primàries, secundàries i poders).

Llibre IV, capítol II, secció 14: Aquí, després d’explicar els dos primers graus de coneixement (intuïtiu i demostratiu) en les seccions anteriors del capítol, Locke afirma l’existència d’un tercer grau, el sensitiu, pel qual coneixem amb certesa l’existència de les coses.

Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12: en aquesta darrera part, Locke parla de la realitat de les idees, és a dir, si tenen alguna relació amb les coses, si representen alguna cosa que s’ajusti a la realitat. En el cas de les idees simples i de les complexes, excepte les de les substàncies, no hi ha cap mena de dubte, unes són efecte dels poders de l’objecte i les altres són models que són reals en la mesura que els apliquem a les coses. L’altre cas, les idees de substàncies concretes, la realitat del seu coneixement està limitada a l’experiència (associació d’idees simples coexistents) que ens ofereix una còpia, potser no gaire exacta, de la realitat d’aquella substància.

LOCKE I LES QUALITATS DELS COSSOS

En la concepció de les diverses classes de qualitats dels cossos, Locke mostra una clara influència de la concepció newtoniana de la llum: la teoria corpuscular de la llum. Ell mateix reconeixerà, en el capítol VIII del llibre II de l’Assaig sobre l’enteniment humà (22), que està fent una incursió en el terreny de la Física, que en aquells temps s’anomenava Filosofia natural.

Locke, per justificar la distinció entre qualitats primàries i secundàries i el caràcter subjectiu de les secundàries, explica en termes propis de la teoria de Newton el mecanisme per el qual es produeixen les idees de tota mena de qualitats. Ens parla d’unes partícules o cossos molt petits, que no podem captar amb els sentits, que van des del objecte als ulls i aquests comuniquen al cervell un impuls que provoca les idees que tenim sobre aquelles qualitats dels objectes.

Però a part de les ressonàncies newtonianes, en la justificació del caràcter objectiu de les qualitats primàries hi trobem, una vegada més, la clara influència de Descartes en els planejaments de Locke. Les qualitats primàries són objectives perquè són inseparables d’un cos i aquest les conserva més enllà dels canvis que es puguin produir en les seves qualitats secundàries. Tot plegat, recorda molt als arguments de Descartes quan parla del tema a propòsit del tros de cera.

PREPARACIÓ PAU III

Durant el curs ja heu disposat d’alguns materials per poder repassar l’itinerari de les lectures seleccionades per a la prova. En el cas de Descartes, una guia de lectura completa de les Meditacions metafísiques (MM) amb indicacions del contingut de cada paràgraf. Cal tenir en compte que en aquesta obra Descartes desenvolupa el sistema metafísic exposat de forma més comprimida en el Discurs del mètode i, per tant, no podem oblidar que les MM obvien dos aspectes fonamentals de l’itinerari cartesià: la crítica a l’aristotelisme tomista que dominava l’educació rebuda i la formulació del mètode. Dos aspectes sense els quals no és possible entendre correctament ni justificar les tesis bàsiques de les MM (el dubte, el cogito, la ment, Déu, els cossos i el dualisme).

Però, parlant de les etapes que marquen el camí de les MM, ja hem comentat en alguna ocasió que els llibres de text i altres materials acostumen exposar la filosofia de Descartes seguint l’itinerari del Discurs del mètode.  Aleshores, pot no quedar gens clar el per què en les MM (II), després del cogito i la primera veritat, apareix el fragment dedicat a explicar el coneixement de les qualitats dels cossos, el del tros de cera.

En aquesta part, Descartes, després de conèixer amb evidència que és una cosa (substància) que pensa, encara no sap si existeix el seu cos ni cap altra cosa al món, i això se li fa estrany.  Ja que abans tenia l’opinió que era més difícil conèixer la ment que el cos, perquè l’aristotelisme dominant establia que el coneixement començava amb els sentits. I li costa abandonar aquesta opinió. Aleshores, intentarà explicar-se per què és més fàcil conèixer la ment que el cos i ho farà examinant  si el coneixement dels cossos és resultat d’una inspecció de la ment o dels sentits. Aprofitant la distinció entre qualitats objectives i subjectives establerta per Galileu, Descartes considera que les objectives (l’extensió) les coneix amb la ment i les subjectives (el color) pels sentits i les úniques que es corresponen amb la realitat de l’objecte són les primeres. Per tant, si el coneixement dels cossos és resultat de l’activitat de la ment, pot entendre per què és més fàcil que la ment tingui coneixement d’ella mateixa que no pas del cos.

LOCKE I LA FILOSOFIA

P. Hazard, en la seva obra La crisis de la consciencia europea, comença el capítol dedicat a Locke amb un comentari molt encertat per entendre el paper fonamental que juga la seva filosofia empirista en la història de les idees:

Fontenelle explicaba a su discípula marquesa, mientras contemplaban juntos las estrellas que la filosofía estaba fundada en dos cosas: en que se tiene la mente curiosa y los ojos malos. De suerte que los filósofos se pasan la vida no creyendo lo que ven y tratando de adivinar lo que no ven: estado insoportable. Sería grato, por el contrario, no preocuparse de lo que no se ve y creer lo que se ve. Un sistema del mundo que cumpliera una y otra de las condiciones sería un beneficio para los hombres; los salvaría de la duda.

En efecte, l’empirisme de Locke és una primera gran contribució a aquest nou “sistema del món” que no posa en dubte el que veu i no es preocupa del que no es veu, una nova concepció del món que té la seva expressió en la mecànica newtoniana i en el rebuig a acceptar hipòtesis que no es puguin justificar amb fets, limitant el coneixement humà al que ens ve donat per l’experiència. Per això, començarà l’Assaig amb una refutació de l’innatisme.

Però aquesta fidelitat al que es veu, no comporta una concepció ingènua de creure que el que veiem sigui fidel a la realitat vista, sovint associada a un empirisme mal entès. Les qualitats que observem en els cossos no són totes objectives. Els colors, per exemple, la percepció de color groc que tinc quan miro una llimona, no s’assembla a cap propietat de la llimona, sinó que és l’efecte d’un poder que té aquesta llimona, en determinades condicions de llum, que em fa veure-la groga. Com aquest poder no el puc veure, només puc percebre els seus efectes, no val la pena preocupar-se gaire en saber en que consisteix, ja que estaríem tractant d’endevinar el que no veiem i acabaríem per posar en dubte el que veiem. 

QUÈ ÉS LA REALITAT?

Presentació sobre el tema de les concepcions de la realitat que serà l’objecte d’una de les dues opcions del proper parcial. És important també en el temari d’Història de la filosofia i, especialment, per preparar una possible prova de Locke i/o Descartes on surti la distinció entre les qualitats primàries i secundàries dels objectes.