PREPARANT TRIMESTRALS

Acabo de fabricar les proves trimestrals, tant de primer com de segon. Uns trimestrals una mica “especials”, ja que amb algun grup tot just hauré pogut fer tres sessions des de la meva reincorporació. Preparar una prova requereix tenir en compte les circumstàncies i adaptar-la a elles.

Aquesta adaptació exigeix dues condicions. La primera, és acotar els continguts i evitar textos i/o preguntes inesperades. La segona, tenir molt en compte el que hem estat treballant en les poques hores de classe a càrrec del que serà el corrector d’aquestes proves.

Les proves crec que s’adapten a aquestes dues condicions i, per tant, pels que han seguit amb atenció les explicacions i orientacions d’aquests dies, segur que resultaran bastant fàcils. Si algú ha estat una mica o molt despistat, haurà de compensar-ho amb més dedicació.

El que ha de quedar clar és que en filosofia estudiar és entendre més que memoritzar. Siguin les concepcions del coneixement pels de primer, especialment el racionalisme, l’empirisme i l’apriorisme. Siguin, pels de segon, el que Plató i Aristòtil pensaven sobre la realitat, el coneixement, l’ànima i la política.

UNA FORMA D'ESTUDIAR DIFERENT

Quan ens trobem una nova classe de repte, com la primera prova de filosofia, és fàcil caure amb el fatalisme, pensar de manera conformista i fàcil, i considerar que no val la pena esforçar-se gaire, ja que tampoc servirà de molt. I encara és més fàcil, si l’atenció a durant les primeres setmanes de classe ha estat intermitent. Perquè aleshores, s’acaba creient que podrem superar la prova, completament diferent a les que s'han afrontat fins ara, amb els mateixos mecanismes que fins al moment, en altres matèries, han funcionat. I, habitualment, no és així. Aleshores, els resultats no acompanyen i es reforça la sensació d’impotència davant d’una matèria que no hauria de presentar cap problema. 

Per què no hauria de representar cap problema? La resposta és ben senzilla: només es requereix escoltar i llegir, parlar i escriure. I aquestes activitats només tenen un aspecte que les pot fer problemàtiques: depenen de la voluntat.

Per reforçar aquesta voluntat necessària per a superar aquesta primera prova, deixo aquest esquema dels elements que teniu per a preparar-la, ja que hauria d'haver quedat prou clar que una matèria diferent i unes proves diferents, requereixen una forma d’estudiar diferent.

MÚSIC PARLANT DE FILOSOFIA

Santiago Auserón és un personatge important en l’evolució de la música espanyola, lletrista i cantant d’un dels grups més rellevants del pop de finals del s. XX, Radio Futura, i després amb una sòlida carrera en solitari amb el nom de Juan Perro. Però també, i en aquesta faceta no és tant conegut, és llicenciat en filosofia i actualment està estudiant de doctorat.

En aquest vídeo i des d’una perspectiva gens acadèmica, ens ofereix la seva visió de la filosofia i del seu sentit. Molt recomanable veure’l tot, però els fragments més significatius els trobareu en el següents intervals: 00.00-05.30, 11.30-15,15 i 19.42-final.

SÒCRATES Y LA FILOSOFIA

A principis dels anys 70, el director italià R. Rossellini va iniciar el rodatge d’una sèrie de pel·lícules per la televisió amb finalitats educatives i culturals. La primera d’elles estava centrada en el personatge de Sòcrates. El principal valor d’aquest film de Rossellini resideix en fer-nos una presentació estrictament fidel a la visió que ens va trametre Plató a la seva obra, fins al punt que la major part del guió està extret de fragments dels diàlegs platònics i especialment de l’Apologia de Sòcrates.

Aquesta seqüència reprodueix el discurs de Sòcrates davant del tribunal, en el qual identifica la seva saviesa amb la consciència de ser un ignorant, en saber que no sap i que desitja saber. Un element clau en l’actitud filosòfica i en la definició del què és filosofia.

COM “ESTUDIAR” FILOSOFIA?

Sovint, m’he trobat que alguns alumnes, davant dels resultats negatius d’una prova, m’han preguntat: però, si jo he estudiat, com és possible que no aprovi? La resposta requereix recordar que la filosofia no és una assignatura com les altres i, per tant, no s’estudia  com les altres, ni les seves proves es superen com les altres. On està el problema? 

En primer lloc, és un problema d’adaptació, ja que la prova parteix d’un text sobre el qual haurem de respondre unes qüestions que no podem contestar de forma independent, perquè estan en relació directa o indirecta amb ell. Per aquesta raó, el domini dels conceptes és condició necessària però no suficient per aconseguir bons resultats. A més, aquest domini ha de ser actiu, on la comprensió passi per davant de la pura memorització, i global, ja que molts conceptes estan en relació d’interdependència. L’empirisme de Locke i Hume, per exemple, no es pot entendre bé sense considerar que és una reacció al racionalisme cartesià.

Per això, la millor forma d’estudiar i preparar la prova de filosofia és la pràctica amb proves anàlogues a la que ens podem trobar. Amb l’avantatge de poder consultar apunts i materials, obliga a repassar bona part dels conceptes bàsics que cal dominar i, a l’hora, a establir i reforçar les connexions entre ells. Un bon exemple el podeu trobar en una entrada publicada l’any passat, que orienta la resposta a la segona pregunta de la prova que acompanya la llista de conceptes.

LA CONCEPCIÓ DE LA FILOSOFIA DE B. RUSSELL

Bertrand Russell (1872-1970) és una de les figures més importants de la filosofia i la lògica matemàtica del s. XX. En una mica més de 10 minuts ens diu què és filosofia, per a què serveix, en què es diferencia de les ciències i moltes altres qüestions relacionades amb la temàtica de la primera unitat del curs introductori de 1r de batxillerat.

UNA CANÇÓ FILOSÒFICA

Ara que una nova generació s’ha d’estrenar amb una prova de filosofia, ens haurem d’acostumar a obtenir més preguntes que no pas respostes. Què és filosofia?
Els gallecs Siniestro Total, un dels pocs grups de la “movida” (principis dels 80) que continua en actiu, ens va oferir una cançó que és pura filosofia: tot són preguntes!
Kant deia que les preguntes filosòfiques es podien comprimir en una de sola: què és l’home?
Qui som, d'on venim i on anem...?