En un article recent al diari La Vanguardia, l’escriptor
Luis Racionero ens parlava de les relacions entre Religió i Ciència. I deia que
es podia parlar de 6 nivells de realitat: el físic, el biològic, el mental, el
subtil, el causal i el darrer. Els tres primers són l’objecte d’estudi de les
ciències i el pensament racional: de la
física i la química, el primer, de la biologia, el segon, i del mental la psicologia
i la filosofia. Els altres tres nivells entrarien en l’àmbit del que és
religió, segons l’article: “El nivel sutil es el ámbito de la religión de los
santos, es decir, la que alcanza la intuición visionaria, angélica o
arquetípica. El nivel causal es el de los sabios que buscan la disolución del
ego y trascender el sujeto y la experiencia. Del último no se puede hablar,
porque está más allá de la realidad y no hay palabras para ello.”
Segons Racionero, en el coneixement de cada
nivell de la realitat cada disciplina engloba la de l’anterior, la biologia
utilitza la física i la química, però la física no utilitza la biologia. És a
dir, els nivells de realitat inferiors no poden incloure els superiors i el que
és superior no es pot explicar a partir del que és inferior.
Tota una invitació a plantejar-se una qüestió
important: els límits del coneixement científic són els límits de la realitat?
