El perspectivisme que manifesta Nietzsche en Sobre veritat
i mentida en sentit extramoral és l’atac
frontal a la creença en un coneixement objectiu, a la fe interessada en una
veritat com a correspondència entre el que diem i el que és. En una entrada de fa dos anys ja comentàvem el caràcter primerenc d’aquest text de Nietzsche, el
qual encara està sota l'ombra de Schopenhauer i la seva distinció entre el món
no autèntic de la representació (coses, fets, idees) i el de la voluntat
(forces convergents i divergents). Aquest món de la voluntat només es accessible
per intuïció.
Per això, el text de Nietzsche acaba amb l’oposició entre l’home racional
i l’intuïtiu. El primer, el que coneix la realitat (l’ésser) i arriba a la
veritat, negant el seu caràcter dinàmic i contradictori, el filòsof i/o el
científic. El segon, el que interpreta la realitat (l’esdevenir) acceptant el
desordre i la contradicció, l’artista
que no oblida el caràcter doblement metafòric del llenguatge. En aquesta
direcció, el Zaratustra, és el millor exemple d’aquest llenguatge artístic, és
una gran metàfora del propi Nietzsche, del seu pensament i de la seva vida.
Precisament la primera manifestació sistemàtica d’aquest
home racional, va ser el platonisme. Per a Nietzsche tot el pensament
occidental no és altra cosa que una reformulació
del de Plató, que imposa la racionalitat socràtica, aliada fonamental de la
revolta dels esclaus en la moral.
Quina casualitat, Plató considerava que en el seu estat ideal,
fonamentat en el govern dels savis racionals, els poetes no hi tenien lloc, perquè
estaven doblement allunyats del coneixement de la veritable realitat. Per a ell,
si la gent normal està al fons de la cova i pren la realitat sensible, l’aparença
o una còpia de les Idees, com a vertadera, els poetes amb les seves metàfores
fan una còpia d’aquesta còpia, de la realitat sensible en canvi constant, i ens allunyen més del veritable coneixement. Sense
cap mena de dubte, l’home racional, Plató, havia d’expulsar de la seva
república aquesta mala influència, l’home intuïtiu, l’artista. Perquè la
racionalitat és previsora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada