La polèmica entre
racionalisme i empirisme va ser l’eix principal de la filosofia moderna (s.
XVII-XVIII), en bona part propiciada per la revolució científica iniciada per
Copèrnic i culminada per Newton. A finals del s. XVIII, Kant, de formació
racionalista però influenciat per la lectura de Hume i la ciència newtoniana,
formulà una síntesi de les dues concepcions, conciliant aspectes
importants de les dues: la ment no és un full en blanc, white paper deien els
empiristes, sinó que té uns elements formals a priori que organitzen el
contingut del nostre coneixement; però, aquest contingut prové exclusivament de
l’experiència, i per tant, en aquesta qüestió, donava la raó a l’empirisme.
Aquests elements a priori
formals, és a dir, innats, són les formes de la sensibilitat i les categories o
formes del pensament. Les primeres, espai i temps, organitzen les dades de
l’experiència i la fan possible. Les segones, la causalitat per exemple, són
els esquemes mentals que apliquem a l’hora de processar les dades, com quan
pensem que dos fets estan relacionats causalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada