Nietzsche acostuma a ser un dels filòsofs més coneguts per
les persones profanes en l’àmbit filosòfic. També passa per ser un dels autors
que genera més atenció entre els estudiants de Batxillerat, tant de primer com
de segon. Mentre el pensament d’un Plató, un Descartes o un Kant acostuma a
deixar indiferent a la majoria dels mortals, el de Nietzsche provoca sempre una
reacció immediata, sigui d’admiració o de reprovació, però casi mai d’indiferència.
Com ja havíem comentat en alguna ocasió, el mateix Nietzsche
ens diu que fins que no tinguem la capacitat de experimentar de forma
simultània aquesta admiració i aquesta reprovació, és que realment no hem entès el que ens vol
dir.
Per això, quan el tema surt en converses informals de
terrassa de bar i algú manifesta fervor pel seu pensament, per metàfores com l’etern retorn i el
superhome, intento fer-li entendre la seva cara més desagradable i inacceptable,
el seu antiigualitarisme i el seu caràcter
antisocial. I just al contrari, quan algú altre manifesta el seu rebuig per aquestes
mateixes raons, provo de defensar el vigor i la fecunditat del seu pensament a
l’hora de construir-se un mateix i dissenyar la pròpia vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada