Quan ens trobem una nova classe de repte, com la primera prova de filosofia, és fàcil caure amb el fatalisme,
pensar de manera conformista i fàcil, i considerar que no val la pena
esforçar-se gaire, ja que tampoc servirà de molt. I encara és més fàcil, si l’atenció
a durant les primeres setmanes de classe ha estat intermitent. Perquè aleshores, s’acaba creient que podrem
superar la prova, completament diferent a les que s'han afrontat fins ara, amb els
mateixos mecanismes que fins al moment, en altres matèries, han funcionat. I,
habitualment, no és així. Aleshores, els resultats no acompanyen i es reforça la sensació d’impotència davant d’una matèria
que no hauria de presentar cap problema.
Per què no hauria de representar cap problema? La resposta
és ben senzilla: només es requereix escoltar i llegir, parlar i escriure. I
aquestes activitats només tenen un aspecte que les pot fer problemàtiques: depenen de la voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada