En la concepció de les diverses classes de qualitats dels
cossos, Locke mostra una clara influència de la concepció newtoniana de la
llum: la teoria corpuscular de la llum. Ell mateix reconeixerà, en el capítol
VIII del llibre II de l’Assaig sobre l’enteniment humà (22), que està fent una
incursió en el terreny de la Física, que en aquells temps s’anomenava Filosofia
natural.
Locke, per justificar la distinció entre qualitats primàries
i secundàries i el caràcter subjectiu de les secundàries, explica en termes
propis de la teoria de Newton el mecanisme per el qual es produeixen les idees
de tota mena de qualitats. Ens parla d’unes partícules o cossos molt petits,
que no podem captar amb els sentits, que van des del objecte als ulls i aquests
comuniquen al cervell un impuls que provoca les idees que tenim sobre aquelles
qualitats dels objectes.
Però a part de les ressonàncies newtonianes, en la justificació del caràcter objectiu de les qualitats primàries hi trobem, una vegada més, la clara influència de Descartes en els planejaments de Locke. Les qualitats primàries són objectives perquè són inseparables d’un cos i aquest les conserva més enllà dels canvis que es puguin produir en les seves qualitats secundàries. Tot plegat, recorda molt als arguments de Descartes quan parla del tema a propòsit del tros de cera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada