PER QUÈ S’ACUSA A L’ESCEPTICISME DE CONTRADICTORI?

En el text de la prova de prova, F. Savater qualifica l’escepticisme de contradictori.

I què és una contradicció?

És una proposició falsa per definició, perquè és la negació d’una tautologia, en aquest cas del principi de no contradicció: ¬ (p & ¬ p). Si aquest principi el neguem, ens queda ¬ ¬ (p & ¬ p) i, simplificant la doble negació, p & ¬ p .

En el text p és “és veritat que no coneixem la veritat” i l’escèptic pirrònic la sosté conjuntament amb la seva negació, ¬ p (“no és veritat que no coneixem la veritat”), ja que coneix la veritat de no conèixer cap veritat. 

Aquest argument també seria vàlid aplicar-lo al relativisme i el subjectivisme, ja que s’afirma que no hi ha cap veritat universalment vàlida, però d’aquesta afirmació se’n fa una veritat amb validesa universal i, per tant, sí que hi ha una veritat no relativa.

Alguns autors, com J. M. Terricabras (Atreveix-te a pensar, 1998, 2a ed.), consideren fluixa aquesta argumentació contra l’escepticisme, ja que l’escèptic només intenta mostrar la impossibilitat d’una certesa absoluta i, per tant, tampoc està segur de la seva afirmació, ni ho pretén. 

PROVA DE PROVA DE LÒGICA

ALTRES CONCEPCIONS DE LA JUSTÍCIA

Per a Aristòtil, el concepte de justícia gira al voltant d’una idea: igualtat proporcional, és a dir, tractar igual als que són iguals i desigual als que són desiguals. Podeu cercar per la xarxa diverses explicacions d’aquesta idea. Però també pot ser una bona idea comparar aquest concepte amb un de més modern, des de l’utilitarista, al socialista o als més recents de J. Rawls o R. Nozick. Hi ha una entrada anterior sobre el tema. Als materials de Filosofia i ciutadania també hi ha una presentació sobre Rawls.

CONTE PLATÒNIC

Hi havia una vegada un jovenet P que admirava a un personatge públic S important, però massa crític amb les institucions democràtiques del seu país. Com S era molt molest, va ser denunciat, jutjat i condemnat a mort pels tribunals. P es va sentir decebut per aquella mena d’institucions polítiques i decidí dedicar la seva activitat a definir i defensar unes institucions polítiques, on injustícies com la condemna de S no hi tinguessin cabuda.

Com molts joves de família acomodada d’aleshores i d’ara, va anar a complementar la seva formació lluny del seu país, a Sicília, on va aprendre moltes coses dels pitagòrics i de l’escola eleàtica (com un Oxford i un Cambridge d’ara). De les seves concepcions i doctrines, el ja no tant jove P, va adquirir diverses eines que, genialment combinades amb l’intel·lectualisme moral heretat de S, li van servir per articular un sistema complet i coherent per definir una organització política justa.

Un sistema que intentaria respondre a tots els per què que se li poguessin plantejar. Aquestes eines eren:

-  El convenciment que la realitat sensible no és la vertadera realitat, existeix una veritable realitat només accessible per l’intel·lecte, eterna, immutable.

-  Que és possible conèixer aquesta veritable realitat, però de forma independent dels sentits i, per tant, estrictament racional.

- Que l’ésser humà no és només un cos o realitat aparent, sinó que també, i principalment, és ànima i forma part d’aquesta veritable realitat.

El resultat de l’activitat de P ja l’hauríeu de conèixer, ens ha arribat amb forma d’un llibre titulat La República que recull el primer sistema filosòfic (ontologia-epistemologia, antropologia-psicologia i ètica-política) complet d’occident. La seva intenció: intentar-nos convèncer que existeix un criteri objectiu per determinar la justícia d’unes institucions i, de pas, mostrar el caràcter injust de les que van condemnar a S.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que ara aquest conte ja s’ha acabat!

UNA CANÇÓ FILOSÒFICA

Ara que una nova generació s’ha d’estrenar amb una prova de filosofia, ens haurem d’acostumar a obtenir més preguntes que no pas respostes. Què és filosofia?
Els gallecs Siniestro Total, un dels pocs grups de la “movida” (principis dels 80) que continua en actiu, ens va oferir una cançó que és pura filosofia: tot són preguntes!
Kant deia que les preguntes filosòfiques es podien comprimir en una de sola: què és l’home?
Qui som, d'on venim i on anem...?

UTOPIA I JUSTÍCIA

Diuen els entesos, que l’humanista renaixentista T. More es va inspirar en La república platònica per escriure la seva Utopia. En tots dos casos hi trobem la descripció d’una societat ideal, de com hauria de ser aquesta per ser justa. En tots dos casos hi trobem també, però de forma implícita en Plató i explícita en More, una crítica a la seva societat. El govern dels millors, del filòsof rei que ha arribat a conèixer les Idees de Bé i de Justícia, és una critica a la democràcia atenesa que havia condemnat a mort a Sòcrates. La societat comunista de l’illa Utopia és una alternativa a les desigualtats socials i la pobresa, agreujades, a l’Anglaterra de principis del s. XVI, per la concentració de la propietat de la terra que va abocar a molts pagesos a la mendicitat i la delinqüència. Situació ben coneguda per a T. More, que exercia de canceller d’Enric VIII.

El plantejament utòpic de More, i també el de Plató, constitueix el desplegament de la seva concepció de la justícia. Per al canceller d’Anglaterra, la justícia és incompatible amb la propietat privada i, per tant, la solució passa per no permetre-la i organitzar una forma de convivència comunal, on la llibertat individual només hi té lloc en els moments d’oci, quan cadascú és pot dedicar lliurement al conreu del seu esperit. És, en conclusió, una societat igualitària, però molt disciplinària, on tothom ha de col·laborar activament en el benestar comú i no queda cap mena d’espai per a l’egoisme, però tampoc per a l’iniciativa individual. 

Així, amb More trobem la primera formulació moderna de la tensió entre igualtat i llibertat, entre societat i individu, entre socialisme i liberalisme, que es segueix reproduint com a rerefons de qualsevol debat sobre el concepte de justícia, per exemple, en la confrontació entre els punts de vista de J. Rawls i R. Nozick.

PREPARACIÓ PAU: THE END

Queda només repassar la filosofia pràctica (ètica i política). Amb l’excepció de Plató, són els continguts que s’han treballat més recentment i, per tant, amb la presentació d’ètica penjada a la pàgina Preparació PAU i la que acabo de penjar amb un repàs de tot serà suficient per a refrescar conceptes.

Per acabar, la prova bàsicament demana: entendre els textos; mostrar un coneixement bàsic de la doctrina de l’autor i saber-lo aprofitar per justificar alguna tesi i definir un parell de conceptes o expressions; mostrar un coneixement general d’altres doctrines, conceptes i autors i saber-lo relacionar amb el text; i, finalment, mostrar un cert sentit crític i profunditat en la valoració personal de les tesis. A part, cal mostrar un domini de les habilitats bàsiques pròpies de l’àrea de llengua, que segur teniu de sobres assolides i el cap fred i clar.

No us atabaleu, segur que sortirà bé! I que tingueu molta sort en els textos i les preguntes.