En la seva introducció a l’edició
de les Meditacions metafísiques, Vidal Peña explica que, poc abans de 1977, va
veure en una revista francesa un anunci d’una marca de cotxes on apareixia
Descartes. El missatge textual que acompanyava la imatge del pensador
racionalista, convidant a comprar l’automòbil anunciat, donava a entendre que
aquell model era capaç de superar el dubte metòdic més radical en relació a les
seves prestacions i qualitat.
La finalitat de la publicitat és
determinar el comportament dels receptors dels anuncis, en aquest cas,
convèncer als potencials compradors del producte que qualsevol escepticisme que
aquest pugui generar serà enderrocat amb una certesa tant evident com la d’una
veritat matemàtica, a l’estil cartesià.
En la seva resposta a les objeccions de T. Hobbes, Descartes aclareix que les raons que justifiquen el dubte universal les ha plantejat amb tres objectius: preparar la ment dels lectors, poder refutar-les i, finalment, mostrar la fermesa i la certesa de les veritats fonamentals del seu sistema metafísic.
Per tant, l’escepticisme cartesià,
donant per suposada la seva superació, és una ficció per a presentar
posteriorment un conjunt veritats de caràcter dogmàtic que puguin resistir
qualsevol escepticisme “de veritat”. Però, com passa amb la publicitat,
esperits crítics com Locke, Hume i Kant, no es deixaran enlluernar per la
brillant presentació del sistema metafísic de Descartes. I, paradoxalment,
aquest fet, el haver propiciat nous camins a la filosofia moderna, li atorga un
lloc cabdal en l’evolució del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada