La publicació de l’Assaig sobre l’enteniment humà va
provocar una rèplica titulada Nous assaigs sobre l’enteniment
humà. El seu autor, Leibniz, tenia l’objectiu de defensar el racionalisme
cartesià i la doctrina de les idees innates com a fonament del coneixement
cert. En una de les seves tesis, Leibniz sosté que idees com la de substància o
la d’ànima no poden provenir dels sentits i posa al descobert, d’aquesta manera, les
limitacions de l’empirisme de Locke.
Aquesta rèplica obrirà el camí a Hume per a formular un empirisme molt més conseqüent del formulat a l’Assaig de Locke, un empirisme que necessàriament ha de portar a l’escepticisme metafísic. Ja que, si les idees de substància i ànima no poden provenir de l’experiència (amb més precisió i amb el llenguatge de Hume, de les impressions), és que no són idees, és a dir, són paraules sense cap mena de significació.
El problema de Locke és que vol provar, amb el recurs únicament de l’experiència, que es pot arribar a conèixer l’existència de les tres substàncies amb la mateixa de certesa que en el sistema cartesià i així aconseguir l’objectiu de provar que totes les idees que hi ha a la ment provenen de l’experiència. Ell mateix reconeixerà que aquestes realitats més enllà de les nostres percepcions, començant per la referida a la idea de substància, que no passa de ser un a idea fosca i confusa (un no sé que), són incognoscibles: dels cossos podem conèixer les seves qualitats i poders i la seva existència, però no la seva veritable naturalesa. Però, malgrat aquest reconeixement i al fet d’haver obert el camí per l’establiment d’uns límits al coneixement, Locke és presoner en molts aspectes del cartesianisme.
L’Urko ha demanat orientacions per respondre la pregunta 3 de la prova de prova:
ResponEliminaPer què diu Locke que «les idees complexes que apliquem a les substàncies» són vertaderes còpies (de les substàncies), però possiblement no gaire exactes?
La resposta concreta demana referir-se a que les idees simples com són l’origen de les idees complexes, en aquest cas la d’una substància particular, i poden representar dues classes de qualitats, objectives o subjectives, no poden garantir plenament la correspondència entre l’objecte tal com és realment i la idea complexa que ens el representa en la ment, ja que aquesta és el resultat de la barreja d’idees simples que representen qualitats objectives i subjectives.
Per desenvolupar la resposta caldrà referir-se també a:
- Que les idees complexes de substàncies responen a models que es troben fora de nosaltres i en la formació d’aquests arquetipus hi col•laboren idees simples que representen qualitats subjectives i que, per tant, no es troben en l’objecte (paràgraf anterior de l’Assaig).
- La distinció entre qualitats primàries i secundàries
- Els graus de coneixement, puc saber amb certesa sensitiva que una substància particular existeix, però la seva veritable naturalesa, el poder que fa que la llibreta verda em sembli verda, no és coneixement cert, només probable (en sentit estricte, opinió).
- Que les idees complexes són el resultat de l’activitat de la ment en combinar, relacionar o abstreure les idees simples.