Acostumats als
relats més o menys lineals, amb un principi o plantejament, un nus i un
desenllaç, la lectura de les MM (Meditacions metafísiques) acostuma a esdevenir
bastant més complicada. Més que a un camí rectilini, el trajecte cartesià a les
MM a vegades sembla la carretera que puja a un port de muntanya, amb pujades,
baixades i canvis de direcció.
I continuant amb
la metàfora, en un camí recte és molt difícil, per no dir impossible, perdre’s.
En canvi, en un d’extremadament sinuós, és fàcil tenir la sensació durant el
trajecte que estem perduts. Però aquesta sensació, com ens els trajectes de debò,
s’acaba esvaint quan s’arriba a la destinació. El mateix passa amb les MM, per
exemple a la VI, quan Descartes, abans de provar l’existència de les coses
materials, es dedica a convèncer al lector de que, en contra del que creia ell
mateix i defensava l’escolàstica aristotèlica, el coneixement proporcionat pels
sentits i la imaginació no ens permet arribar a conèixer de forma indubtable el
món extern i el propi cos. Per això, la lectura de Descartes, per ser profitosa,
demana molta paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada