El conductisme és una escola psicològica especialment
determinista: com el comportament humà és fonamentalment el resultat dels
processos d’aprenentatge reforçats amb premis o amb càstigs, la sensació de
llibertat que experimentem quan prenem decisions és pura il·lusió. Els humans
som, bàsicament, com han volgut que fóssim les institucions i les persones que
ens han educat. Deia Skinner: "si està a les nostres mans crear qualsevol situació que sigui agradable a una persona, o eliminar qualsevol situació que li desagradi, podem controlar la seva conducta".
El problema és que aquest plantejament va més enllà de negar
la idea metafísica de lliure albir o llibertat interna. Poder controlar del
comportament d’una persona representa també negar la noció de llibertat externa
que defensen les concepcions antimetafísiques, en el seu intent de conciliar
determinisme i llibertat. En altres paraules, el conductisme no és només una
explicació del comportament humà de caràcter determinista, és també una
tecnologia per controlar la conducta amb processos de coacció externa.
Un exemple molt clar d’aquesta tecnologia conductista és el
tractament al que es sotmet el protagonista ultraviolent de la pel·lícula La naranja mecànica, que acaba convertit en una persona incapaç de d’actuar amb
violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada