SOS: LOCKE

Ara per ara, a la vista de les proves PAU que han sortit de l’Assaig de Locke, encara no han aparegut textos de les parts més difícils dels fragments seleccionats. Bàsicament ha sortit la crítica a les idees innates, que constitueix la part més assequible (Llibre I, capítol II, seccions 1-5). Les altres parts encara no han fet acte de presència, però, si formen part de la selecció, serà perquè, tard o d’hora, poden aparèixer. Cal preparar-les bé.

El problemes que acostumen a presentar-se en la resta de textos possibles (Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12) provenen de la seva dispersió que no afavoreix gens la seva comprensió. Per això, cal tenir clar de que tracta cada part.

Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26: Locke parla de les idees simples derivades de la sensació i de la seva relació de semblança amb les qualitats o poders de l’objecte per produir idees en la ment (primàries, secundàries i poders).

Llibre IV, capítol II, secció 14: Aquí, després d’explicar els dos primers graus de coneixement (intuïtiu i demostratiu) en les seccions anteriors del capítol, Locke afirma l’existència d’un tercer grau, el sensitiu, pel qual coneixem amb certesa l’existència de les coses.

Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12: en aquesta darrera part, Locke parla de la realitat de les idees, és a dir, si tenen alguna relació amb les coses, si representen alguna cosa que s’ajusti a la realitat. En el cas de les idees simples i de les complexes, excepte les de les substàncies, no hi ha cap mena de dubte, unes són efecte dels poders de l’objecte i les altres són models que són reals en la mesura que els apliquem a les coses. L’altre cas, les idees de substàncies concretes, la realitat del seu coneixement està limitada a l’experiència (associació d’idees simples coexistents) que ens ofereix una còpia, potser no gaire exacta, de la realitat d’aquella substància.