CARES NOVES, VELLES POLÍTIQUES

L’actualitat política espanyola i la convocatòria de unes noves eleccions, paradoxalment, ens retorna a situar-nos  de nou en els vells debats de les dues tradicions polítiques més importants: la que neix del pensament i l’acció política liberal, concentrat en el s. XVIII, i la que té els seus orígens en el pensament i l’acció socialista de la segona meitat del s. XIX.  Les noves formacions polítiques, a part de  les cares noves i aspectes formals i simbòlics, clarament es poden identificar amb aquestes dues tradicions.

Tampoc podem oblidar que en el transcurs històric i en la interacció política aquestes dues tradicions s’han influenciat mútuament i bona part de les opcions polítiques barregen, en diferents proporcions, ambdós ingredients. Igual que passava en ètica, en l’oposició entre el deontologisme i teleologisme (utilitarisme), on es podia proposar una mixtura que fes compatibles els principis amb les conseqüències, en l’àmbit polític s’hauria de cercar la barreja ideal entre llibertat i igualtat, entre la tradició liberal i la socialista.

Hi ha hagut molts intents teòrics en aquest sentit, la teoria de la justícia de J. Rawls és un bon exemple. A nivell pràctic, el que seria desitjable, que les persones puguin ser lliures i iguals en drets, encara sembla un somni. Un somni del que ens podem allunyar o apropar.