I LA FILOSOFIA DEL S. XX?

Un dels principals inconvenients a l’hora d’aconseguir un major interès en el desenvolupament  històric de la filosofia és que sovint no s’arriba a treballar la filosofia del s. XX. Les urgències derivades d’un temari atapeït amb un temps molt limitat i els autors seleccionats per a les PAU, que no van més enllà del final del s. XIX, determinen en bona part aquesta circumstància. Així, dissortadament la majoria d’alumnes poden acabar segon de Batxillerat sense haver sentit parlar, per exemple, de Foucault, Kuhn, Sartre o Wittgenstein, ni de la fenomenologia, el neopositivisme, l’hermenèutica o l’estructuralisme.

És com no llegir els darrers capítols d’una novel·la inacabada a la qual el lector ha d’aportar les respostes finals. Perquè, si l’objectiu últim de l’ensenyament de filosofia és aconseguir unes eines per poder pensar la vida de manera autònoma, ¿quin sentit té no comptar amb els plantejaments més propers en el temps que poden ajudar a pensar millor? 

En part, el curs de primer de Batxillerat permet cobrir parcialment d’aquest forat, ja que el caràcter temàtic del programa fa possible apropar-se a pensadors contemporanis. Difícilment, per exemple, es pot parlar de filosofia de la ciència sense referir-se a Popper o treballar el tema de la justícia sense explicar les aportacions de Rawls. Per això, els alumnes de 2n haureu de fer un feed back per a recuperar i integrar aspectes que han quedat dipositats al traster de la memòria i els de 1r desar aquests continguts de forma organitzada.

A més i amb la intenció d’animar a (re)descobrir alguns filòsofs del s. XX, trobareu una nova pàgina secundària amb vídeos on podreu veure’ls i escoltar-los en viu. El primer, és una curta intervenció de B. Russell, pare de la lògica matemàtica i actiu defensor del pacifisme, en un segle presidit per dues guerres mundials.