Una de les qüestions que l’actual situació
econòmica ha posat sobre la taula és la crisi de l’estat del benestar i un
replantejament de les funcions del poder polític en relació al poder econòmic .
El Welfare State o estat del benestar va ser el resultat del creixement
econòmic i d’una síntesis entre el plantejament democràtic liberal amb
diverses correccions socialitzants al voltant de les reivindicacions
històriques del moviment obrer. En aquells moments resultava molt raonable la
visió liberal d’un poder polític que tenia com a principal funció la protecció
dels drets dels seus ciutadans i ciutadanes, drets polítics o de primera
generació (tradició liberal) inicialment, i drets socials o de segona generació
(tradició socialista) posteriorment.
Darrerament, en alguns països de la UE, molts
governs s’han vist obligats per poders externs a prendre mesures que posen en qüestió
aspectes fonamentals d’aquest estat del benestar. De manera que la visió d’un
estat protector dels drets de la ciutadania cada vegada està més en qüestió, i, en canvi, es reforça el punt de vista de la
tradició socialista d’un poder polític determinat i al servei del poder
econòmic.
Potser, en l’oposició entre la visió liberal i
la socialista només s’expressa la tensió entre el que és (la realitat) i el que
hauria de ser (el ideal). I, potser, algunes circumstàncies històriques ens
aproximen més al que hauria de ser i altres ens hi allunyen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada