En la recta final no convé capficar-se en estudiar detalls,
ni fixar-se més en el que no sabem que en el que sabem. El més important és
afrontar la prova amb confiança i tranquil·litat, ja que el resultat no depèn
del que s’estudiï el darrer dia, sinó d’un procés que es va iniciar fa molts
mesos i que només s’ha d’acabar de confirmar. Màxim un repàs molt general. Per
facilitar-lo, un quadre general de temes i concepcions dels principals autors,
us pot resultar molt útil.
A part, hi ha una qüestió que no em quedaria gens tranquil
si no la comento: des de que van canviar, en la selecció de textos, les
Meditacions III i IV per la V i la VI, encara no ha sortit mai un text de la V,
encara no ha sortit mai l’argument ontològic que Descartes utilitza per provar
de nou l’existència de Déu, i així refutar l’hipòtesi del geni maligne. Com
habitualment la filosofia medieval passa ràpidament pel temari, i davant la
possibilitat de una pregunta de comparació imprevista i complicada, com quan
van demanar comparar l’escepticisme cartesià amb un altre escepticisme, no
estarà de més recordar algun aspecte en relació a les demostracions de l’existència
de Déu.
En la filosofia medieval trobem dues classes de proves: les
a priori, de la tradició platònica i racionalista representada per S. Anselm, que
Descartes recupera en la V Meditació; les a posteriori, de la tradició
aristotèlica i tomista com la que parteix de l’existència del moviment per
provar l’existència d’un Primer Motor
Immòbil. Aquest era un punt que ha quedat fora del quadre general i no m’agradaria
que es trobés a faltar. És una forma d’intentar que la sort us sigui favorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada