De totes les opcions possibles d’autors i textos, la que encara
no ha sortit mai en un examen PAU és únicament l’Assaig sobre l’enteniment humà
de J. Locke. D’aquest fet no se’n pot
deduir, ni tant sols creure, que sigui probable que dijous sigui un dels dos
protagonistes de la prova. Però és possible, i davant de la possibilitat,
potser és convenient dedicar-li una mica més d’atenció, sobretot quan els
manuals de batxillerat no acostumen a presentar el seu pensament amb un grau de
desenvolupament comparable al de Plató o Descartes. Als materials del curs hi
ha una presentació que pot ajudar en la necessària relectura de fragments
significatius, i, fins i tot, hi trobareu les referències d’aquests textos ben
marcades per poder-los localitzar.
Per altra part, voldria recordar la rellevància de Locke en
la crítica empirista al racionalisme metafísic continental, en el context de la
seva influència posterior al s. XIX, el positivisme, i el XX, el neoempirisme i
el neopositivisme. Per utilitzar una metàfora
futbolística, ara que s’aproxima el mundial, el golejador de la selecció
empirista, el que culmina, és Hume, però, qui elabora la jugada i ofereix l’assistència
és, sens dubte, J. Locke. No podem oblidar que la filosofia de Locke, tant en la
seva vessant teòrica com en la pràctica, és la porta d’entrada a la concepció
contemporània, il·lustrada, científica del món. I a una tradició crítica que
perviu en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada