Podria semblar que per a comparar la concepció del poder
polític de Locke ens podríem centrar amb la de Mill, aprofitant que també és un
dels autors amb textos seleccionats per a
les proves PAU. Però, cal tenir en compte que l’enunciat de la pregunta demana
comparar-la amb una altra concepció i la concepció d’aquests dos autors és
pràcticament la mateixa, és a dir, en tots dos casos estaríem parlant de la
concepció liberal del poder polític. Evidentment es poden trobar matisos
diferents, però la comparació podria quedar reduïda a una identificació.
Per aquesta raó és aconsellable, per exemple, comparar-la
amb la concepció marxista del poder polític, en la marc d’una concepció oposada
a la del liberalisme polític. Per a Marx, el poder polític és un conjunt
d’institucions sorgides dels antagonismes entre classes socials i amb la funció
habitual de protegir els interessos de la classe dominant. L’ésser humà es
sociable per naturalesa i el poder polític només apareix quan la societat es
divideix en classes socials i no és, per tant, un poder constitutiu de tota
classe de societat ni el resultat d’un pacte de convivència per protegir els
drets de tots, tal i com estableix la tradició del individualisme liberal. En
el que coincideixen Marx i Locke és que el poder polític en la societat
(capitalista o burgesa, diria la tradició socialista) té la funció de
protegir el dret propietat. Però, per a
Marx el dret de propietat burgesa té com a condició negar el dret de propietat
als treballadors assalariats, a la gran majoria, i, per tant, no es un dret que
l’estat defensi per a tothom com pretén la tradició liberal. El treballador
posa el seu esforç en el producte, segons Locke és el treball el que atorga el
dret de propietat, però en la societat capitalista el producte del treball no
pertany al treballador, no passa a ser seu sinó que esdevé aliè.
Si, com manifestava al principi, la concepció del poder
polític de Locke i Mill són bàsicament coincidents, aleshores les mateixes
orientacions serveixen per establir una comparació entre la concepció de Mill i
la de Marx. I així matem dos ocells d’un tret!
Però Mill no considera que la societat és fruit d'un pacte, com pensa Locke, oi? Per a Mill, els homes són naturalment sociables?
ResponEliminaA veure, Mill està dins la tradició liberal i, per tant, individualista. Tal com diu al principi del capítol IV de On liberty, sembla que considera el contracte social una ficció inventada (hipòtesi) per deduir-ne obligacions socials (una certa limitació de la llibertat). En aquest sentit la concepció de Mill no és estrictament contractualista, però tampoc es pot considerar que estableixi la sociabilitat natural de l'ésser humà. Bé que en Utilitarism ens diu que existeix un sentiment natural de sociabilitat, però no és innat (natural), sinó que només es desenvolupa a partir d'una educació i un aprenentatge.
EliminaAclariment: Quan Mill parla de sentiment natural no identifica natural amb innat, però la distinció més habitual entre el que és natural i el que no ho és, la cultura, identifica natural amb no adquirit, no après, és a dir innat.
Elimina