Molt sovint, alumnes i professor oblidem que la darrera
pregunta de les proves, la d’opinió, es tan important i compta tant com les
altres. Sigui a l’hora de preparar-la o d’elaborar-la sempre li concedim menys
temps del necessari. Aquesta pregunta, de forma directa o indirecta, ens demana
si alguna de les tesis del text resulta convincent per a un lector/a d’ara. Una
bona resposta sempre haurà de començar mostrant una aprofundiment en la tesi i
la percepció de la seva fecunditat (de la seva profunditat).
Els principals autors de la història del pensament són els
més importants perquè les seves tesis han estat fèrtils: han obert nous
plantejaments i qüestions, han fet aportacions que les han redirigit i,
sobretot han donat vida i capacitat de reinventar-se a l’activitat filosòfica,
és a dir, han servit per fer pensar. Plató i Sòcrates inauguren l’itinerari del
pensament filosòfic. Descartes inicia una nova problemàtica generada per la
revolució científica moderna, a la qual
Locke li obre nous camins. Mill perfecciona la dimensió social de l’ètica
utilitarista. Nietzsche comença a donar el gir lingüístic que recolliran els plantejaments
analítics del s. XX.
I aquest és l’objectiu de la darrera pregunta, mostrar que
els plantejaments de l’autor i aquella tesi en concret serveixen per fer pensar
de forma crítica i autònoma, aquí i ara, que són, com deia, fèrtils. Per
exemple, en el cas de Locke i la seva justificació de la revolució liberal, les
seves tesis poden servir per articular una reflexió personal sobre la crisi
actual de les institucions polítiques i, en aquest sentit, seran raonables o
no. En altres paraules, es suposa que l’estudiant de batxillerat, a partir del
coneixement i la comprensió de les principals preguntes filosòfiques i de les
respostes que alguns pensadors han formulat, ha aprés a filosofar. Reformulant
una cita habitual de Kant: la història de la filosofia no serveix per aprendre
filosofia sinó per aprendre a filosofar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada