dimarts, 5 de juny del 2012

PREPARACIÓ PAU II

Descartes, després de formular les regles del mètode, expressa la creença optimista en la seva universalitat i en la seva capacitat de resoldre qualsevol qüestió que hom es plantegi. Aquesta tesi va acompanyada de la referència indirecta al més essencial del mètode que garanteix aquesta possibilitat il·limitada del coneixement humà: la primera regla, de l’evidència, està expressada per “ens abstinguem d'acceptar-ne cap per vertadera sense ser-ho” ; la segona i la tercera en el mot “deduir”, ja que la deducció inclou l’anàlisi i la síntesi.

La formulació d’un mètode independent de l’experiència i inspirat en les ciències formals (i això és racionalisme) permet a Descartes i a la majoria de racionalistes (i en això hi ha un clar antecedent en el racionalisme de caràcter platònic) mantenir l’esperança de poder resoldre les més importants qüestions que s’ha plantejat conèixer la ment humana, és a dir, en el context de la societat i el saber del s. XVII i XVIII, dels principals temes metafísics: Déu, la realitat, l’anima...

Les limitacions d’aquest mètode fora del seu propi àmbit, expressades pels empiristes i, gràcies a la influència de Hume, també per Kant, són les que obren les portes del escepticisme en aquests territoris metafísics i ens ajuden a explicar l’entronització del mètode científic experimental per part dels corrents positivistes i neoempiristes dels segles XIX i XX, començant per Mill i acabant per Carnap. El coneixement humà de la realitat queda reduït a les dades de l’experiència o com diria Hume a les impressions.

En el fons, la polèmica racionalisme-empirisme dels segles XVII i XVIII (diapositiva 5) és l’expressió del procés de constitució de la nova ciència moderna (de Copèrnic a Newton) i de la seva definitiva victòria sobre la ciència clàssica, impregnada d’aristotelisme i sotmesa jeràrquicament a la filosofia primera. I per això, també va molt més lluny i ocupa un lloc molt més important que les reflexions sobre aquesta qüestió en la filosofia antiga (diapositiva 4). 

(continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada