ÈTICA UTILITARISTA I KANTIANA: INCOMPATIBILITAT?

En el text sobre les teories morals de J. Sádaba (dossier de 1r) es proposa una síntesi entre les dues que per l’autor són més presents com a rerefons de qualsevol discussió de caràcter moral, sigui d’ètica aplicada o de casuística moral. En principi, la possibilitat d’aquesta síntesi sembla poc versemblant. Aquests dos plantejaments, l’utilitarisme (Mill) i el formalisme (Kant) pretenen respondre a la pregunta: què haig de fer? I cada un d’ells es fixa en dos aspectes diferents: l’utilitarisme es fixa en els resultats (les conseqüències) i deixa de costat les intencions (la voluntat), Kant just el contrari.

Però el més paradoxal és que, des d’un punt de vista crític en relació als valors morals d’occident (Nietzsche), hi ha una plena coincidència a l’hora d’identificar la bona acció amb “estimar al proïsme com a un mateix”, totes dues teories morals són compatibles i fins i tot s’emmirallen amb l’ètica cristiana. El que canvia és la fonamentació d’aquest principi, no és perquè Déu ho mana, sinó perquè la raó humana per camins oposats així ho decideix.

PROVA PARCIAL DE J. S. MILL

Inauguro aquest bloc, encara en construcció, amb un comentari sobre la prova de Mill.

Mill és un filòsof liberal atípic, està impregnat de l’esperit solidari del socialisme utòpic per les influències que li arriben de Comte. El liberalisme tradicional (econòmic i polític) té la seva formulació en l’àmbit ètic en l’utilitarisme de Bentham, clarament individualista. Per a Mill, la llibertat “és anar a la percaça del nostre propi bé a la nostra manera, sempre que no tractem de privar als altres del seu o posar obstacles als seus afanys per a obtenir-lo”, una visió estrictament liberal i que convida a un individualisme insolidari. Però, aquest, queda corregit en la seva formulació utilitarista, quan condiciona la felicitat individual a la del col·lectiu i promou una educació en la solidaritat.