EL PROBLEMA DE LA LLIBERTAT

A l’hora de treballar la polèmica entre deterministes i indeterministes, el problema de la llibertat, el que costa més d’entendre és el punt de vista que considera que no hi ha cap conflicte entre l’afirmació del determinisme i l’afirmació de la llibertat. Els que oposen llibertat i determinisme parteixen del concepte de llibertat interna, en el sentit que el comportament no està causat, determinat per causes.

Els partidaris de fer compatible determinisme i llibertat, Hume i Mill, consideren que aquest concepte de llibertat interna és un concepte metafísic o, en altres paraules, una idea sense impressió que no té cap mena de significat. No tenim cap impressió d’haver actuat sense cap causa, i en canvi, quan tenim la sensació o impressió de ser lliures és quan no actuem coaccionats. Per tant, la polèmica desapareix quan és considera que l’única llibertat de la qual en podem tenir idea és de la llibertat externa o absència de coacció, i a partit d’aquí no hi ha cap conflicte entre llibertat i determinisme. El problema de la llibertat és un pseudoproblema.

SOS: LOCKE

Ara per ara, a la vista de les proves PAU que han sortit de l’Assaig de Locke, encara no han aparegut textos de les parts més difícils dels fragments seleccionats. Bàsicament ha sortit la crítica a les idees innates, que constitueix la part més assequible (Llibre I, capítol II, seccions 1-5). Les altres parts encara no han fet acte de presència, però, si formen part de la selecció, serà perquè, tard o d’hora, poden aparèixer. Cal preparar-les bé.

El problemes que acostumen a presentar-se en la resta de textos possibles (Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12) provenen de la seva dispersió que no afavoreix gens la seva comprensió. Per això, cal tenir clar de que tracta cada part.

Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26: Locke parla de les idees simples derivades de la sensació i de la seva relació de semblança amb les qualitats o poders de l’objecte per produir idees en la ment (primàries, secundàries i poders).

Llibre IV, capítol II, secció 14: Aquí, després d’explicar els dos primers graus de coneixement (intuïtiu i demostratiu) en les seccions anteriors del capítol, Locke afirma l’existència d’un tercer grau, el sensitiu, pel qual coneixem amb certesa l’existència de les coses.

Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12: en aquesta darrera part, Locke parla de la realitat de les idees, és a dir, si tenen alguna relació amb les coses, si representen alguna cosa que s’ajusti a la realitat. En el cas de les idees simples i de les complexes, excepte les de les substàncies, no hi ha cap mena de dubte, unes són efecte dels poders de l’objecte i les altres són models que són reals en la mesura que els apliquem a les coses. L’altre cas, les idees de substàncies concretes, la realitat del seu coneixement està limitada a l’experiència (associació d’idees simples coexistents) que ens ofereix una còpia, potser no gaire exacta, de la realitat d’aquella substància.