A principis dels anys 70, el director italià R. Rossellini va
iniciar el rodatge d’una sèrie de pel·lícules per la televisió amb finalitats
educatives i culturals. La primera d’elles estava centrada en el personatge de Sòcrates. El principal valor d’aquest film de Rossellini resideix en fer-nos una presentació estrictament fidel
a la visió que ens va trametre Plató a la seva obra, fins al punt que la major
part del guió està extret de fragments dels diàlegs platònics i especialment de
l’Apologia de Sòcrates.
Aquesta seqüència reprodueix el discurs de Sòcrates davant
del tribunal, en el qual identifica la seva saviesa amb la consciència de ser
un ignorant, en saber que no sap i que desitja saber. Un element clau en l’actitud
filosòfica i en la definició del què és filosofia.
