UN PENSAMENT FÈRTIL

En La genealogia de la moral, Nietzsche concreta en la revolució francesa un moment decisiu en el domini de Judea, símbol de la moral dels febles, com un triomf casi definitiu sobre la moral dels forts, simbolitzada per Roma. El domini del ramat, de la majoria, sobre els que no poden ni volen passar desapercebuts, la minoria. Però, la figura de Napoleó marca un contrapunt en aquest esdeveniment, al considerar-lo una nova encarnació dels valors aristocràtics, una síntesi entre ésser inhumà i superhome. 

Una vegada més trobem el doble perfil del pensament de Nietzsche, allò que el fa a la vegada atractiu i repulsiu. Per un costat, l’afirmació de la vida a partir de la idea del etern retorn enfront de la renuncia i l’autonegació. Per l’altre, la crueltat i la inhumanitat que ens pot trametre un personatge com Napoleó o, metafòricament, les aus de rapinya quan es cruspeixen un anyell tendret.

Probablement, aquest és el fet que fa que les paraules de Nietzsche siguin un terreny molt fèrtil per aprendre a pensar de forma autònoma i crítica.

SINCERITAT I HUMANITAT

El principal repte de l’ètica deontològica de Kant, en front les ètiques de la felicitat, és trobar un fonament sòlid als valors, que no acabin diluint-se en el relativisme de les conseqüències de l’acció. Si la sinceritat és un valor, no pot estar subjecte al principi de màxima felicitat, ja que aleshores mentir podria ser considerat bo i, per tant, la falsedat  podria ser considerada un valor. I, si els valors són allò que preferim, sembla contradictori poder compaginar la preferència per la sinceritat amb la de la falsedat.

Però per l’altra part, i malgrat considerar habitualment preferible la sinceritat a la falsedat, en determinades circumstàncies podem valorar com millor el fet de mentir que no pas dir la veritat. I, fins tot, considerar que, per exemple, la veritat és un acte de crueltat i, per tant, a les antípodes del que podem acceptar com a bo o preferible. El contrari de la crueltat és la humanitat, i també acostumem a preferir-la i considerar-la un valor.

Els valors, allò que seria un deure per al deontologisme, a vegades xoquen entre ells i és impossible satisfer les exigències d’un i de l’altre, de la sinceritat i la humanitat, seguint l’exemple. Aleshores, per poder escollir quin dels dos ha de prevaldre, potser és el moment de donar la paraula al utilitarisme per establir una jerarquia, i decidir en funció del principi de màxima felicitat.

UTILITATS

Hi han moltes entrades amb l’etiqueta Mill, algunes molt recomanables per a preparar una prova sobre aquest autor. Sobre les comparacions, la d’ètica, Utilitarisme vs. Deontologisme, i la de política, Llibertat o alienació. Entorn els conceptes fonamentals del utilitarisme, La virtut per a Mill i Felicitat, llibertat i solidaritat. Del concepte de llibertat i el liberalisme polític, La democràcia: mitjà o finalitat?

Per altra part, una prova de Mill és l’oportunitat ideal per a poder valorar el sentit crític al poder expressar l’opinió sobre temes que estan molt connectats amb la vida quotidiana o amb l’actualitat, circumstància poc habitual en proves d’autors d’un àmbit més teòric, com Descartes, Locke o Plató. Les oportunitats cal aprofitar-les, però s’ha d’estar en condicions de fer-ho.