I què és una contradicció?
És una proposició falsa per definició, perquè és la negació
d’una tautologia, en aquest cas del principi de no contradicció: ¬ (p & ¬ p).
Si aquest principi el neguem, ens queda ¬ ¬ (p & ¬ p) i, simplificant la
doble negació, p & ¬ p .
En el text p és “és veritat que no coneixem la veritat” i l’escèptic
pirrònic la sosté conjuntament amb la seva negació, ¬ p (“no és veritat que no
coneixem la veritat”), ja que coneix la veritat de no conèixer cap veritat.
Aquest argument també seria vàlid aplicar-lo al relativisme
i el subjectivisme, ja que s’afirma que no hi ha cap veritat universalment
vàlida, però d’aquesta afirmació se’n fa una veritat amb validesa universal i,
per tant, sí que hi ha una veritat no relativa.
Alguns autors, com J. M. Terricabras (Atreveix-te a pensar, 1998, 2a ed.),
consideren fluixa aquesta argumentació contra l’escepticisme, ja que l’escèptic
només intenta mostrar la impossibilitat d’una certesa absoluta i, per tant,
tampoc està segur de la seva afirmació, ni ho pretén.
