INTERROGANTS

Acabo de repassar les entrades amb l’etiqueta determinisme. Tres de les quatre parlen de l’opció que planteja la possibilitat de conciliar el determinisme amb la llibertat, la posició de Mill i Hume, que només troba significat a la idea de llibertat externa i rebutja la de llibertat interna o lliure albir. Sobre aquesta proposta conciliadora de caràcter empirista, no crec que valgui la pena afegir res al que ja ha quedat escrit, perquè em sembla prou clar, i només puc recomanar la lectura de les tres entrades.

L’altra entrada, fa referència al conductisme i a uns experiments de condicionament de Watson, amb un vídeo inclòs. Tornar-lo a veure m’ha provocat uns interrogants sobre la proposta conciliadora de Hume i Mill. L‘educació que hem rebut ens ha condicionat el comportament a partir de causes o coaccions? O, en altres paraules, el reforç positiu (premi) o el negatiu (càstig), al qual està sotmesa la nostra conducta, no és una coacció que ens obliga a ser d’una manera o d’una altra? 

També podríem pensar si, en la concepció psicoanalítica, el superjo, aquesta mena de censura i repressió inconscient, coacciona el nostre comportament? Aleshores, potser el determinisme entra en contradicció també amb el concepte de llibertat externa, no?

LA DIFICULTAT O LA FACILITAT DEPENEN DE LA PREPARACIÓ

En les proves de filosofia hi ha dues preguntes que, en bona part, marquen la diferència i la distància entre la suficiència i l’excel·lència: la primera, que demana mostrar que s’ha entès el text; i la tercera, que exigeix relacionar alguna tesi amb el pensament del autor.

Totes dues qüestions exigeixen un cert domini tant dels textos com del sistema filosòfic del autor objecte d’examen. En el cas de Locke, aquest aspecte és especialment rellevant, ja que en ocasions, tant la comprensió del propi text, com la relació i justificació amb el seu pensament, depenen directament de la lectura dels textos i de no quedar-se en l’explicació superficial del llibre de text. 

Només cal mirar la correcció de la prova de juny de 2014, que entre altres coses exigia referir-se a bona part dels paràgrafs anteriors al text seleccionat. O fixar-se en  l’escassa, per no dir nul·la, informació sobre les qualitats dels cossos en la majoria de manuals. Però aquestes dues circumstàncies també eren presents, per exemple, en les proves de la MM, II de Descartes.

Malgrat aquestes dificultats, no hi ha cap mena de dubte que en la majoria dels casos i amb una bona preparació prèvia, els textos de Locke poden acabar sent més entenedors que no pas els d’alguns altres autors. Sobretot si mesurem l‘extensió del que s’haurà de llegir (o en el millor dels casos, rellegir) de cada un d’ells, per anar amb la màxima preparació possible per afrontar la prova.