COACHING PER LES PAU

Les darreres tendències en el món educatiu manifesten la voluntat d’acabar amb el professor-docent, dedicat a la transmissió de coneixements, i anar cap el professor-entrenador que centra la seva activitat en l’acompanyament dels estudiants en el seu procés formatiu. I en aquest cas, acompanyar significa potenciar les capacitats i habilitats i donar recursos per superar les limitacions.

Davant del repte de la prova PAU, ara ja no es tracta d’adquirir nous coneixements sinó de treure el màxim profit dels que ja tenim, solidificant-los i experimentant estratègies per aconseguir fer de la prova un tràmit amb mínimes dificultats.

Per tant, en entrades successives i a partir dels cinc autors que poden protagonitzar la prova, intentarem oferir diverses eines que serveixin per orientar aquest esforç final. En aquest punt, serà molt important la participació, plantejant dubtes, preguntes i neguits. La possibilitat d’inserir comentaris a cada entrada obre la porta a aquesta participació i sense ella difícilment aconseguirem que aquest acompanyament sigui efectiu.

Per començar, i partint de la tipologia de prova que s’ha de superar, hauríem d’organitzar aquests entrenaments finals al voltant d’uns aspectes concrets de cada autor:

1. Els textos seleccionats per les proves PAU: s’ha de tenir clar de què parlen, quins aspectes desenvolupen, quina és la seva finalitat.

2. El sistema (ontologia, epistemologia, antropologia, ètica i política) i els principals conceptes que l’articulen.

3. El seu paper i importància en el transcurs del pensament occidental, en relació a les qüestions filosòfiques importants i a altres autors.

4. La fecunditat i la vigència d’alguns dels seus plantejaments.

CARES NOVES, VELLES POLÍTIQUES

L’actualitat política espanyola i la convocatòria de unes noves eleccions, paradoxalment, ens retorna a situar-nos  de nou en els vells debats de les dues tradicions polítiques més importants: la que neix del pensament i l’acció política liberal, concentrat en el s. XVIII, i la que té els seus orígens en el pensament i l’acció socialista de la segona meitat del s. XIX.  Les noves formacions polítiques, a part de  les cares noves i aspectes formals i simbòlics, clarament es poden identificar amb aquestes dues tradicions.

Tampoc podem oblidar que en el transcurs històric i en la interacció política aquestes dues tradicions s’han influenciat mútuament i bona part de les opcions polítiques barregen, en diferents proporcions, ambdós ingredients. Igual que passava en ètica, en l’oposició entre el deontologisme i teleologisme (utilitarisme), on es podia proposar una mixtura que fes compatibles els principis amb les conseqüències, en l’àmbit polític s’hauria de cercar la barreja ideal entre llibertat i igualtat, entre la tradició liberal i la socialista.

Hi ha hagut molts intents teòrics en aquest sentit, la teoria de la justícia de J. Rawls és un bon exemple. A nivell pràctic, el que seria desitjable, que les persones puguin ser lliures i iguals en drets, encara sembla un somni. Un somni del que ens podem allunyar o apropar.

MACHT POINT

Davant de la diversitat d’objectius per la prova final, és fa difícil parlar d’un autor en concret i millor centrar-se en orientacions de caràcter procedimental:

1. S’ha de mostrar que enteneu el text en la seva complexitat (poden ser textos bastant llargs).

2. S’ha de mostrar la capacitat de relacionar les tesis del text amb la filosofia de l’autor i no quedar-se en una pura reproducció. Saber un autor és entendre’l.

3. S’ha de mostrar la capacitat de relacionar (comparar) les tesis de l’autor amb les d’altres autors, en relació als problemes bàsics que s’ha plantejat històricament la filosofia.

4. S’ha de mostrar que la lectura d’un autor “clàssic” serveix d’inspiració per pensar de forma autònoma i crítica.

Si així ho feu, triomfareu!

PS. Hi ha un quadre general resum que pot servir de guia pel darrer repàs.