L'UTILITARISME DE MILL: FELICITAT, LLIBERTAT I SOLIDARITAT

Felicitat és la paraula que articula el pensament de Mill. Llibertat és una de les seves condicions de possibilitat. L’altra, és la solidaritat o, per què no, la fraternitat.

I què és la felicitat per Mill? El plaer. Tenint en compte que, quan parla de plaer, no es refereix als plaers del ramat, sinó dels que només es poden gaudir amb una acurada educació del gust i de la tendència natural a la simpatia amb els humans. Per això, la felicitat és inseparable de la llibertat, tant en relació a la coacció per part de les lleis, com per la que exerceix la comunitat. Només es pot ser plenament feliç, si cadascú té a la seva disposició els ingredients adequats per a la seva la felicitat. Per això, també, la felicitat és inseparable de la solidaritat i mai pot ser independent de la felicitat aliena, perquè difícilment pot arribar a la seva plenitud sense gaudir de la relació amb altres persones.

QÜESTIÓ DE NOMS

La polèmica en relació al lliure albir (llibertat interna) va ser un dels eixos de les discussions teòriques originades per la reforma protestant. La discussió es va quedar purament en l’àmbit  metafísic en l’època de Luter, però la revolució científica va introduir una nova dimensió. Per a mentalitats a la vegada científiques i metafísiques, com la de Descartes, calia fer veritables i contradictoris equilibris dualistes per fer compatible una concepció de la naturalesa determinada per lleis amb l’existència de la llibertat interna. 

Durant el s. XX, el desenvolupament de les ciències humanes, especialment de la psicologia conductista  i el descobriment de l’inconscient, i de la neurologia va reduir l’indeterminisme a l’àrea del pensament neoescolàstic catòlic i de la metafísica existencialista. Per altra banda, va reforçar els arguments deterministes, però sobretot, els  d’aquells que, en a línia de Mill, no troben cap conflicte entre determinisme i llibertat. És el cas de la tradició neoempirista i neopositivista (Carnap, Ayer), per als quals el criteri de significat d’una proposició o un concepte és la seva relació amb els fets. Aleshores, l’únic concepte de llibertat amb significat és el de llibertat externa o absència de coacció, i qualsevol controvèrsia sobre el lliure albir només porta a discussions sense cap mena de sentit.