Sovint, m’he trobat
que alguns alumnes, davant dels resultats negatius d’una prova, m’han preguntat:
però, si jo he estudiat, com és possible que no aprovi? La resposta requereix
recordar que la filosofia no és una assignatura com les altres i, per tant, no
s’estudia com les altres, ni les seves
proves es superen com les altres. On està el problema?
En primer lloc, és un problema d’adaptació, ja que la prova
parteix d’un text sobre el qual haurem de respondre unes qüestions que no podem
contestar de forma independent, perquè estan en relació directa o indirecta amb
ell. Per aquesta raó, el domini dels conceptes és condició necessària però no suficient
per aconseguir bons resultats. A més, aquest domini ha de ser actiu, on la
comprensió passi per davant de la pura memorització, i global, ja que molts
conceptes estan en relació d’interdependència. L’empirisme de Locke i Hume, per
exemple, no es pot entendre bé sense considerar que és una reacció al
racionalisme cartesià.
Per això, la millor forma d’estudiar i preparar la prova de
filosofia és la pràctica amb proves anàlogues a la que ens podem trobar. Amb l’avantatge
de poder consultar apunts i materials, obliga a repassar bona part dels
conceptes bàsics que cal dominar i, a l’hora, a establir i reforçar les connexions entre
ells. Un bon exemple el podeu trobar en una entrada publicada l’any passat, que orienta la resposta a la segona pregunta de la prova que acompanya la
llista de conceptes.
