La teoria de les Idees de Plató, el seu dualisme ontològic (referit a la
realitat) i gnoseològic (referit al coneixement) parteix de l’oposició entre el
que és relatiu (que és i no és) i el que és absolut (que és), entre una
realitat aparent i una de vertadera, entre un coneixement inferior (opinió) i
un de superior (ciència). Sovint pensem que aquesta concepció queda molt lluny
d’una visió moderna i científica de la realitat i el coneixement. Una visió
que, en bona part, encara és la que ens ofereix la física newtoniana, per no parlar
de plantejaments molt més contemporanis, com la teoria de cordes. Doncs bé,
el pare de la revolució científica sembla que no està tant allunyat d’aquestes
distincions platòniques.
Tiempo, espacio, lugar y movimiento son
palabras conocidísimas por todos. Es de observar, con todo, que el vulgo solo
concibe esas cantidades partiendo de la relación que guardan con las cosas
sensibles. Y de ello surgen ciertos prejuicios, para cuya remoción será conveniente
distinguir allí entre lo absoluto y lo relativo, lo verdadero y lo aparente, lo
matemático y lo vulgar.
I. Newton, Principios
matemáticos de la Filosofía natural. Definiciones, Escolio.
