Quin
sentit pot tenir, aquí i ara, estudiar, llegir o apropar-se al que van dir
Locke, Rousseau o Marx? De què pot servir la filosofia política al s. XXI? De què serveix, en general, la filosofia i,
en aquestes circumstàncies, la filosofia política?
Moltes preguntes i una única resposta: aprendre a
pensar de forma crítica i autònoma, per ser ciutadanes i ciutadans conscients
dels seus drets i deures, conscients de la seva responsabilitat política. Perquè
la gran majoria d’estudiants de filosofia del primer curs de batxillerat, en
pocs mesos, seran una part del sobirà a l’hora de decidir quines polítiques s’han
d’aplicar i quina mena de govern ha fer-les efectives.
Qüestions com la divisió de poders, o els drets de
primera generació com la llibertat d’expressió, o els de segona com el dret al
benestar, a l’educació o a l’atenció sanitària, són actuals però la seva formulació
ve de lluny. Conèixer les arrels del pensament liberal i socialista, entendre
com en major o menor mesura estan presents en la nostra realitat política, hauria
de ser una eina fonamental en la
formació per a la ciutadania.
Quan hi ha eleccions lliures en un marc de
pluralisme, cada societat té el govern que ha escollit, és a dir, el govern que es mereix. La qualitat dels que exerceixen
el poder polític és directament proporcional a la qualitat dels electors i
electores que els han escollit. Aleshores, haurem de preguntar-nos, per què, en l’actual sistema
educatiu, té tant poca importància la formació política?
