Acabo de repassar les entrades amb l’etiqueta
determinisme. Tres de les quatre parlen de l’opció que planteja la possibilitat
de conciliar el determinisme amb la llibertat, la posició de Mill i Hume, que
només troba significat a la idea de llibertat externa i rebutja la de llibertat
interna o lliure albir. Sobre aquesta proposta conciliadora de caràcter
empirista, no crec que valgui la pena afegir res al que ja ha quedat escrit,
perquè em sembla prou clar, i només puc recomanar la lectura de les tres
entrades.
L’altra entrada, fa referència al conductisme i a
uns experiments de condicionament de Watson, amb un vídeo inclòs. Tornar-lo a
veure m’ha provocat uns interrogants sobre la proposta conciliadora de Hume i
Mill. L‘educació que hem rebut ens ha condicionat el comportament a partir de
causes o coaccions? O, en altres paraules, el reforç positiu (premi) o el negatiu
(càstig), al qual està sotmesa la nostra conducta, no és una coacció que ens
obliga a ser d’una manera o d’una altra?
També podríem pensar si, en la concepció
psicoanalítica, el superjo, aquesta mena de censura i repressió inconscient,
coacciona el nostre comportament? Aleshores, potser el determinisme entra en
contradicció també amb el concepte de llibertat externa, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada